Andorra és un dels petits estats d’Europa i l’únic país del món amb un règim polític de Coprincipat parlamentari. Però aquestes no són les úniques particularitats relatives al Principat. Les seves reduïdes dimensions territorials, el seu enclavament geogràfic, la seva tradició política i altres factors històrics han comportat que Andorra tingui una relació especial amb la Unió Europea.
Taula de continguts
- Un abans i un després de 1990
Acord d’unió duanera i TEC (Tarifa Exterior Comú)
Acord d’unió duanera i Taxa sobre el Consum
Acord d’unió duanera i Franquícies als viatgers
Cap a un Acord d’Associació amb la UE
Un abans i un després de 1990
Els canvis a l’entorn macroeconòmic europeu van comportar que Andorra es plantegés la necessitat d’un apropament a la Unió Europea i un replantejament de les relacions amb el nou espai econòmic que s’anava construint al seu voltant. Necessitat que es va veure incrementada quan Espanya va entrar a formar part de la llavors anomenada CEE (Comunitat Econòmica Europea), avui UE (Unió Europea) el 1986.
Fins al 1990, any en què es va signar l’acord d’unió duanera entre Andorra i la CEE, Andorra comptava amb acords bilaterals amb els dos països amb què comparteix frontera: Espanya i França. El problema era que les disposicions d’aquests acords eren incompatibles amb el Tractat de Roma (que estableix la creació de la CEE) i els requisits comunitaris, així com amb els dictàmens del GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç).
Així doncs, després de l’entrada d’Espanya a la CEE (França era membre fundador des del 1957) es va tornar imperatiu que Andorra revisés les relacions bilaterals amb França i Espanya per integrar-se en el nou àmbit internacional que es forjava al seu voltant.
En aquest context, i després de 4 anys de prenegociacions, es duu a terme la signatura de l’Acord d’unió duanera (1990). Aquest acord comercial, vigent encara avui, estableix una unió duanera només per a productes industrials. Encara que queden fora de la unió duanera, els productes agrícoles sí que es contemplen a l’acord d’Unió Duanera, de manera que els d’origen andorrà queden dispensats dels drets a la importació a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea.
En resum, l’Acord d’unió duanera va suposar establir una unió duanera parcial amb la CEE (efectiva per als productes industrials i establiment de país tercer en el cas dels productes agrícoles). Andorra va disposar l’obligatorietat d’aplicar la legislació comunitària en regulacions tècniques i sanitàries vinculades al comerç de mercaderies. També va significar un augment de les franquícies fiscals als viatgers sobre les mercaderies comprades a Andorra per viatgers particulars que retornaven al país de residència passant la frontera espanyola o francesa.
D’aquesta manera, Andorra va aconseguir integrar-se a l’àmbit europeu preservant les seves singularitats fiscals i un diferencial negatiu respecte a Espanya i França.
Acord d’unió duanera i TEC (Tarifa Exterior Comú)
En virtut del que estableix l’Acord d’unió duanera de 1990, en importar a Andorra productes industrials originaris d’un país extern a la Unió Europea, Andorra aplica els mateixos aranzels i les mateixes condicions que la resta dels països de la Unió Europea.
La TEC (Tarifa Exterior Comuna) és un dret de duana aplicable a tots els països de la Unió Europea (i també a Andorra gràcies a l’Acord d’Unió Duanera) quan s’importen béns de tercers països en aquest territori.
Han de satisfer el pagament d’aquest aranzel les empreses que importin productes, així com les persones físiques o viatgers que transportin productes industrials en entrar a Andorra, que tinguin com a origen un país de fora de la Unió Europea. S’aplica als productes 25 a 97 del sistema harmonitzat i el pagament es fa en el moment en què aquests productes entren a Andorra.
L’aranzel que cal pagar queda fixat per la Unió Europea, i dependrà del producte objecte de la importació.
Acord d’unió duanera i Taxa sobre el Consum
Els productes agrícoles importats a Andorra (productes 1 a 24 del sistema harmonitzat) queden fora de la Unió Duanera del 1990 amb la UE, però, així i tot, estan subjectes a unes taxes de duanes, la Taxa sobre el Consum.
Han de pagar-la les persones o empreses, així com viatgers, que importin productes agrícoles a Andorra. El pagament es fa, per norma general, en entrar al país.
Com en el cas dels productes industrials, per als productes agrícoles l’aranzel varia segons el producte objecte de la importació. Els percentatges generals oscil·len entre l’1%, el 2% i el 3%, amb gravàmens especials més elevats per a productes específics com poden ser les begudes alcohòliques, el tabac o la importació d’algunes espècies d’animals vius.
El gravamen impositiu reduït (1%) s’aplica a productes del sector de l’alimentació destinats al consum humà (excloent-ne les begudes amb graduació alcohòlica) i també per a animals. També és aplicable a les importacions d’aigua per a consum humà o per a regadiu, i a les importacions d’animals vius, plantes o llavors i a la importació de vehicles híbrids provinents de la UE. Els llibres, revistes i diaris la base de contingut dels quals no sigui fonamentalment publicitària també compten amb una taxa impositiva reduïda de l’1%.
La taxa impositiva especial (2,5%) s’aplica a la importació d’objectes d’art, col·lecció o antiguitats (sempre d’acord amb el que es preveu reglamentàriament i segons la nomenclatura general de productes).
Els medicaments que disposen del reemborsament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (seguretat social andorrana) es beneficien d’una exempció total de la taxa impositiva.
A la resta d’importacions de productes se’ls aplica l’aranzel genèric del 4,5%. En el cas dels vehicles, si s’importen des d’un país no pertanyent a la UE, se’ls aplica un 10% de gravamen suplementari.
Acord d’unió duanera i Franquícies als viatgers
Un dels punts destacats de l’Acord d’unió duanera entre Andorra i la Unió Europea va ser l’ampliació de les franquícies a les persones que visitaven el país i tornaven als països d’origen de la UE amb productes comprats al Principat.
Actualment, cada individu que passa la frontera andorrana pot comportar, per a ús personal i sense pagar cap taxa ni impost de duana, els productes següents a les quantitats indicades. És important destacar que les franquícies no es poden acumular en valor, ni entre productes agrícoles i industrials ni entre viatgers. El valor d’un bé tampoc no és divisible entre diverses persones, i en cas que la persona transporti en un únic mitjà de transport una “mercaderia composta”, aquesta es considerarà com un sol producte, encara que les seves parts constin en diferents factures de compra.
- a) Franquícies duaneres per a persones majors de 17anys
Productes agrícoles
Cafè: 1 kgo 400 g si es tracta d’extractes (cada categoria és excloent)
Te: 200 g o 80 g si es tracta d’extractes (cada categoria és excloent)
Begudes amb graduació alcohòlica (cada categoria és excloent)
Fins a 1,5 l de begudes de més de 22º, o bé
Fins a 3 l de licors o aperitius de menys de 22º, o bé
Fins a 5 l de vi de taula o vi escumós
Tabac (cada categoria és excloent)
Fins a 300 cigarretes (1 cartó i mig), o bé
Fins a 150 cigars de menys de 3 g per peça, o bé
Fins a 75 cigars de més de 3 g per peça, o bé
Fins a 400 g de tabac per a pipa
Per a la resta dels productes agrícoles. Fins a 300€ sense sobrepassar les quantitats següents en aquests productes específics:
Màxim 2,5 kg de llet en pols
Màxim 3 kg de llet condensada
Màxim 6 l de llet fresca
Màxim un 1 kg de mantega
Màxim 4 kg de formatge
Màxim 5 kg de dolços i sucre
Màxim 5 kg de carn
Productes industrials
Perfums: 75 g de perfums i 375 ml de colònies
Altres productes industrials: Fins a 90 0€ per persona. - b) Franquícies duaneres per a menors de 17 anys
En el cas dels menors de 17 anys, aquestes franquícies són lleugerament diferents, depenent també d’edat del menor. Cal destacar que els menors de 17 anys no compten amb cap franquícia de begudes alcohòliques ni de tabac.
Productes agrícoles
Cafè: 1 kg o 400 g si es tracta d’extractes (cada categoria és excloent)
Te: 200 g o 80 g si es tracta d’extractes (cada categoria és excloent)
Per a la resta dels productes agrícoles. Fins a 300€ (o fins a 150€ en el cas de menors de 15 anys) sense sobrepassar les quantitats següents en aquests productes específics:
Màxim 2,5 kg de llet en pols
Màxim 3 kg de llet condensada
Màxim 6 l de llet fresca
Màxim 1 kg de mantega
Màxim 4 kg de formatge
Màxim 5 kg de dolços i sucre
Màxim 5 kg de carn
Productes industrials
Perfums: 75 g de perfums i 375 ml de colònies
Altres productes industrials: fins a 900 € per persona (o fins a 450 € en el cas de menors de 15 anys)
Cap a un Acord d’Associació amb la UE
33 anys després de la signatura de l’Acord d’unió duanera entre Andorra i la CEE en aquell moment, el Principat negocia un Acord d’Associació amb la Unió Europea amb què s’arribaria a un punt d’acostament màxim entre aquesta i el Coprincipat.
L’Acord d’unió duanera va establir les bases d’un acord comercial, que recordem que encara és vigent, que va obrir el país a Europa alhora que aconseguia defensar les peculiaritats econòmiques del país.
Les darreres tres dècades, Andorra ha anat acomodant de forma gradual la legislació per adaptar-la a les demandes de l’entorn europeu. La voluntat política del país d’apropar-se a Europa en altres àmbits s’ha posat de manifest amb la signatura d’acords directes amb la UE, com l’Acord d’unió duanera esmentat (1990), però també altres acords posteriors com:
– Acord de cooperació (2004)
– Acord sobre la fiscalitat de l’estalvi (2004)
– Acord monetari (2011)
– Acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal (2016)
A aquests, caldria sumar l’inici de les negociacions el 2015 per a un acord d’associació, que encara avui estan obertes.