Andorra and Portugal double taxation treaty

separator

Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Principat d’Andorra i la República de Portugal, desitjant concloure un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda,

Tenint en compte que l’objectiu principal d’aquest conveni és eliminar la doble imposició pel que fa a les diverses categories de renda procedents dels residents d’ambdós estats, així com prevenir l’evasió fiscal.

Considerant que la seva entrada en vigor crearà un marc fiscal més estable i transparent per a inversos i altres contribuents d’ambdós estats, i així mateix tindrà un impacte en el desenvolupament del comerç de béns i serveis, dels fluxos de capital, de transferència de tecnologia i en el moviment de persones entre els dos estats.

Han convingut el que segueix:

Capítol I.- Camp d’aplicació del Conveni

Article 1. Persones concernides

Aquest conveni s’aplica a les persones residents d’un o d’ambdós estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part d’un Estat contractant o per les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren com a impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el conveni són, en particular:

a) pel que fa a Portugal:

i) l’impost sobre la renda de les persones físiques (Imposto sobre o Rendimento das Pessoas Singulares – IRS);

ii) l’impost sobre societats (Imposto sobre o Rendimento das Pessoas Colectivas – IRC); i

iii) les taxes adicionals a l’impost sobre societats (Derramas);

(a partir d’ara denominats com a “impost portuguès”).

b) pel que fa a Andorra:

i) l’impost sobre societats;

ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; i

iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;

(a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”);

4. El conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants en notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves respectives legislacions fiscals.

Capítol II.- Definicions

Article 3. Definicions generals

1. A efectes d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

a) el terme “Portugal” significa la República de Portugal i, emprat en sentit geogràfic, significa el territori de la República de Portugal, de conformitat amb el dret internacional i la legislació portuguesa;

b) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d´Andorra de conformitat amb el dret internacional i la legislació andorrana;

c) les expressions “un Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen, segons el context, Portugal o Andorra;

d) el terme “impost” significa impost portuguès o impost andorrà, segons el context;

e) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

f) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;

g) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;

h) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;

i) l’expressió “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un Estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau únicament s’exploti entre punts situats a l’altre Estat contractant;

j) l’expressió “autoritat competent” significa:

i) en el cas de Portugal: el ministre de Finances, el director general de l’Autoritat Tributària i Duanera o els seus representants autoritzats;

ii) en el cas d’Andorra: el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;

k) el terme “nacional”, en relació a un Estat contractant, significa:

i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i

ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;

l) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.

2.- Per a l’aplicació del conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme o expressió que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix el dret d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del conveni, tot prevalent el significat donat per la legislació fiscal aplicable per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” designa qualsevol persona que, en virtut de la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, per raó del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat com a totes les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals. No obstant això, aquesta expressió no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat només per rendes que obtinguin de fonts situades en aquest Estat.

2. Quan una persona física, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, és resident d’ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;

c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;

d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident d’ambdós estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.

2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:

a) una seu de direcció;

b) una sucursal;

c) una oficina;

d) una fàbrica;

e) un taller;

f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.

3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.

4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:

a) la utilització d’instal·lacions amb la única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c) el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat de ser transformats per una altra empresa;

d) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb la única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;

e) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;

f) el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de l’a) a l’e), sempre i quan l’activitat conjunta de la instal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent a qui s’aplica l’apartat 6,actua per compte d’una empresa i disposa, en un Estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un Estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Capítol III.- Imposició de les rendes

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’Estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip utilitzat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments variables o fixes per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus, vaixells i aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

5. Les disposicions anteriors també s’apliquen a les rendes de béns mobles o de rendes derivades de serveis, que estan vinculades, a l’ús o al dret de gaudi dels béns immobles, i en els dos casos, d’acord amb la legislació fiscal de l’Estat contractant en el qual es troba la propietat, s’assimila a la renda sobre la propietat immoble.

Article 7. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un Estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.

3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’Estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.

4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de comprar béns o mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.

5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.

6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri

1. Els beneficis procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus, en trànsit internacional, només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

2. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim es troba a bord d’una nau, aquesta seu es considera ubicada en l’Estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau, o en l’absència d’un port base, en l’Estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de la participació en un pool, en una explotació conjunta o en un organisme internacional d’explotació.

4. Quan societats de diferents països han acordat desenvolupar conjuntament una activitat econòmica de transport aeri en la forma d’un consorci o en una forma d’associació similar, les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a aquella part dels beneficis del consorci o associació que correspon a la participació que té en aquest consorci o associació una societat que és resident d’un Estat contractant.

Article 9. Empreses associades

1. Quan:

a) una empresa d’un Estat contractant participa directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa de l’altre Estat contractant, o

b) les mateixes persones participen directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un Estat contractant i d’una empresa de l’altre Estat contractant,

i quan, en un i altre cas, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per les condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.

2. Quan un Estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest Estat -i conseqüentment, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre Estat contractant ja ha estat imposada en aquest altre Estat, i aquest altre Estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer Estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre Estat si considera que l’ajustament fet pel primer Estat es justifica en principi i pel que fa a l’import, procedeix a un ajustament apropiat de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest conveni i, si es considera necessari, les autoritats competents dels estats contractants es consulten.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat que és resident d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests dividends també poden ser imposables en l’Estat contractant on és resident la societat que paga els dividends, i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels dividends és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del:

a) 5 per 100 de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones- partnership) que hagi estat directament en possessió, per un període de dotze mesos immediatament anterior a la data de determinació del dret als dividends, de com a mínim el 10 per 100 del capital de la societat que paga els dividends;

b) 15 per 100 de l’import brut dels dividends, en tots els altres casos.

Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquests límits. Aquest apartat no afecta a la imposició de la societat respecte dels beneficis amb càrrec als quals es paguen els dividends.

3. El terme “dividends” emprat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o bons de gaudi, les parts de mines, parts de fundador o altres drets, excepte els crèdits, que permetin participar en els beneficis, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses al mateix règim fiscal que les rendes de les accions per la legislació de l’Estat d’on és resident la societat distribuïdora. El terme també inclou els beneficis atribuïts en virtut d’un acord per la participació en els beneficis(associãção em participação).

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un Estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre Estat contractant, aquest altre Estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre Estat o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre Estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre aquests, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre Estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests interessos també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on provenen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 10 per 100 de l’import brut dels interessos. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 1 i 2, els interessos procedents d’un Estat contractant només estan sotmesos a imposició en l’altre Estat si l’interès és pagat per o bé el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una subdivisió política o administrativa o una entitat local, així com el banc central d’un Estat contractant o qualsevol agència o organisme pertanyents en la seva totalitat a qualsevol de les entitats esmentades anteriorment.

4. El terme “interessos” emprat en aquest article designa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i les rendes de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests fons, bons o obligacions. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a l’esmentat establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on es troba situat l’establiment permanent

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. No obstant això, aquests cànons també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del 5 per cent de l’import brut dels cànons. Les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o treball científic incloses pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques, dibuix o model, plànol, fórmula o procediment secrets, o per informació relativa a una experiència industrial, comercial o científica.

4. Les disposicions de l’apartat 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a l’establiment permanent esmentat. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat contractant on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article només s’aplicaran per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un Estat contractant obté de l’alienació de béns immobles considerats en l’article 6, i situats en l’altre Estat contractant, poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té en l’altre Estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre Estat contractant.

3. Els guanys procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus només són imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un Estat contractant de l’alienació d’accions, o de drets similars, el valor dels quals procedeixi en més d’un 50 per cent, directament o indirecta, de béns immobles situats en l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat. No obstant això, aquest apartat no s’aplica als guanys derivats de l’alienació d’accions d’una societat que cotitzi en un mercat de valors reconegut d’un o d’ambdós estats contractants quan aquestes accions no representen el 25 per cent o més del capital de la societat cotitzada.

5. Els guanys procedents de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3, i 4 només són imposables en l’Estat contractant en què resideixi el transmissor.

Article 14. Serveis personals dependents

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17,18, 19 i 20, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball assalariat només són imposables en aquest Estat a no ser que l’ocupació s’exerceixi en l’altre Estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Malgrat el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre Estat contractant només són imposables en l’Estat esmentat en primer lloc quan:

a) el perceptor sojorna en l’altre Estat durant un període o períodes que no excedeix en total de 183 dies durant tot el període de dotze mesos que comença o acaba durant l’any fiscal considerat, i

b) les remuneracions les paga un empresari, o pel compte d’un empresari, que no és resident de l’altre Estat, i

c) les remuneracions no les suporta un establiment permanent que l’empresari té en l’altre Estat.

3. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes en concepte de treball assalariat realitzat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional poden ser imposables en l’Estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 15. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions similars que un resident d’un Estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració o de supervisió o òrgan similar d’una societat resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat.

Article 16. Artistes i esportistes

1. Malgrat les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre Estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre Estat.

2. Quan les rendes derivades de les activitats realitzades per un artista o esportista personalment i en aquesta qualitat, s’atribueixin no a l’artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes, malgrat les disposicions dels articles 7 i 14, poden ser imposables en l’Estat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o esportista.

3. Malgrat les disposicions de l’apartat 1 i 2, les rendes derivades de les activitats exercides, personalment i en aquesta qualitat, per un artista o un esportista resident d’un Estat contractant, en l’altre Estat contractant, només poden ser imposables en el primer Estat quan aquestes activitats desenvolupades en l’altre Estat són finançades principalment per fons públics del primer Estat, de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals o de qualsevol de les seves persones jurídiques de dret públic.

Article 17. Pensions

Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions similars que es paguen a un resident d’un Estat contractant en concepte d’un treball anterior només són imposables en aquest Estat.

Article 18. Funció pública

1. Els sous, salaris i altres remuneracions similars pagats per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o a aquesta subdivisió o entitat només són imposables en aquest Estat. Nogensmenys, aquests sous, salaris i altres remuneracions similars només són imposables en l’altre Estat contractant si els serveis que es presten ho són en aquest Estat i la persona física que és un resident d’aquest Estat:

a) és un nacional d’aquest Estat; o

b) no ha esdevingut resident d’aquest Estat únicament per prestar aquests serveis.

2. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions similars, pagades directament o amb càrrec a fons constituïts per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest Estat o a aquesta subdivisió o entitat només són imposables en aquest Estat. No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues només són imposables en l’altre Estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest Estat sense posseir al mateix temps la nacionalitat del primer Estat.

3.v Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions similars, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un Estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o administratives o entitats locals.

Article 19. Professors i investigadors

Sense perjudici de les disposicions de l’article 18 una persona física que és o ha estat un resident d’un Estat contractant immediatament abans d’arribar a l’altre Estat contractant, únicament amb la finalitat d’ensenyar o de fer recerca científica en una universitat, institut, escola o altres institucions similars educatives o de recerca científica reconegudes sense caràcter lucratiu pel Govern d’aquest altre Estat, o de participar a un programa oficial d’intercanvi cultural, per un període que no superi els dos anys a partir de la data de la primera entrada en aquest altre Estat, està exempt d’impost sobre la seva remuneració com a ensenyant o investigador en aquest altre Estat.

Article 20. Estudiants

Els imports que rep, un estudiant o un aprenent en pràctiques que és o hagi estat just abans d’arribar a un Estat contractant, resident de l’altre Estat contractant i que sojorna al primer Estat contractant amb l’única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica no poden ser imposables en aquest Estat, sempre i quan provinguin de fonts situades fora d’aquest Estat.

Article 21. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un Estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest conveni només són imposables en aquest Estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

3. Quan, per raó de les relacions especials entre la persona esmentada en l’apartat 1 i una altra persona, o de les que un i altre mantenen amb una tercera persona, l’import de la renda esmentada en l’apartat 1 excedeix l’import (si n’hi ha) que haurien convingut entre elles en l’absència d’aquesta relació, les disposicions d’aquest article només s’apliquen per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària de l’import és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Capítol IV.- Mètodes per eliminar la doble imposició

Article 22. Eliminació de la doble imposició

1. Quan un resident d’un Estat contractant obté una renda que, de conformitat amb les disposicions d’aquest conveni, pot ser taxada en l’altre Estat contractant, el primer Estat contractant permet una deducció de l’impost sobre la renda d’aquest resident en una quantia equivalent a l’import de l’impost pagat en l’altre Estat. Aquesta deducció no excedeix, però, la part de l’impost sobre la renda tal com calculada abans de la deducció que s’atorga, i que s’atribueix a la renda que pot ser imposada en aquell altre Estat.

2. Quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’aquest conveni, les rendes obtingudes per un resident d’un Estat contractant estiguin exemptes d’impostos en aquest Estat, aquest Estat pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes exemptes per calcular l’impost sobre la resta de les rendes d’aquest resident.

Capítol V.- Disposicions especials

Article 23. No discriminació

1. Els nacionals d’un Estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els establiments permanents que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no poden ser imposables en aquest Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

3. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11, de l’apartat 6 de l’article 12 o de l’apartat 3 de l’article 21, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat esmentat.

4. Les empreses d’un Estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en el primer Estat esmentat, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars del primer Estat esmentat.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un Estat contractant o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’Estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article 23, a la de l’Estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre Estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del conveni. També es poden concertar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclòs a través d’una comissió conjunta composta per elles mateixes o pels seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com estipulat en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un Estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest Estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la gestió o recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les sentències judicials. obstant això, la informació rebuda per un Estat contractant es pot emprar amb altres finalitats quan, de conformitat amb el dret d’ambdós estats es pugui emprar per aquestes altres finalitats i l’autoritat competent de l’Estat que proporciona la informació n’autoritzi aquest ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un Estat contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre Estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre Estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació, la divulgació de la qual és contrària a l’ordre públic.

4. Si un Estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre Estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació, amb la finalitat d’obtenir la informació sol·licitada, independentment de què l’altre Estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un Estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió d’un banc, d’una altra institució financera, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

6. Els estats contractants han de complir les directrius per a la reglamentació dels fitxers informàtics que continguin les dades personals de conformitat amb la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides A/RES/45/95, aprovada el 14 de desembre de 1990.

Article 26. Ús i transferència de dades personals

1. Les dades utilitzades i transferides en l’àmbit d’aquest conveni i de conformitat amb la legislació aplicable, han de ser:

a) obtingudes per a les finalitats especificades en aquest conveni, i en cap cas poden ser tractades posteriorment de manera incompatible amb aquestes finalitats.

b) adequades, pertinents i no excessives en relació amb les finalitats per a les quals són recaptades, transferides i seguidament tractades.

c) exactes i si s’escau actualitzades; s’han de prendre totes les mesures raonables per assegurar que les dades inexactes o incompletes, tenint en compte les finalitats per a les quals són recollides o tractades posteriorment, siguin suprimides o rectificades.

d) conservades de manera que permetin la identificació de les persones concernides només durant el període necessari per les finalitats per les que han estat recollides o tractades posteriorment; hauran de ser suprimides transcorregut aquell període.

2. Si una persona, les dades de la qual han estat transferides, sol·licita l’accés, l’Estat contractant requerit haurà d’autoritzar l’accés directe d’aquesta persona a aquestes dades i la seva rectificació, excepte quan la sol·licitud pugui ser rebutjada de conformitat amb la legislació aplicable.

3. Les dades obtingudes per les autoritats competents dels estats contractants en l’àmbit d’aquest conveni no poden ser transferides a tercers sense l’autorització prèvia de l’Estat contractant requerit i les garanties jurídiques adequades per a la protecció de les dades personals, de conformitat amb la legislació aplicable.

Article 27. Membres de missions diplomàtiques i d’oficines consulars

Les disposicions d’aquest conveni no perjudiquen els privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 28. Dret a acollir-se als beneficis del conveni

1. Les disposicions d’aquest conveni no s’han d’interpretar de forma a impedir l’aplicació per part d’un Estat contractant de les disposicions antiabús establertes en la legislació nacional.

2. Aquest conveni no impedeix els estats contractants d’aplicar les seves normes internes relatives a la transparència fiscal internacional “normes Controlled Foreign Company (CFC).”

3. Els beneficis prevists en aquest conveni no es concedeixen a un resident d’un Estat contractant que no és el beneficiari efectiu de les rendes procedents de l’altre Estat contractant.

4. Les disposicions d’aquest conveni no són aplicables si l’objectiu principal o un dels objectius principals de qualsevol persona interessada en la creació o l’adquisició d’un bé o d’un dret generador d’una renda és beneficiar-se d’aquestes disposicions mitjançant aquesta creació o adquisició.

5. Sense perjudici de les altres disposicions d’aquest conveni, quan el conveni estableix que un element de la renda només és imposable en un Estat contractant, aquest element de renda pot nogensmenys ser imposable en l’altre Estat, però només si aquest element de la renda no està sotmès a imposició en el primer Estat contractant.

6. Sense perjudici de les altres disposicions d’aquest conveni, quan, de conformitat amb qualsevol disposició d’aquest conveni, un Estat contractant redueix el percentatge de l’impost o exempta d’impost un element de la renda d’un resident de l’altre Estat contractant, i, de conformitat amb les lleis en vigor en aquest altre Estat contractant, aquest resident, està sotmès a imposició, en relació amb aquest element de la renda, en aquest altre Estat, només sobre una fracció d’aquesta renda i no sobre l’import total, aleshores la reducció o l’exempció només s’aplica a la part de la renda que està sotmesa a imposició en aquest altre Estat.

7. Pel que fa a l’aplicació de les disposicions anteriors, les autoritats competents dels estats contractants es poden consultar conjuntament amb l’objectiu d’aplicar les disposicions esmentades, prenent en compte les circumstàncies particulars del cas.

Capítol VI.- Disposicions finals

Article 29. Entrada en vigor

1. Aquest conveni entrarà en vigor transcorregut un termini de trenta dies a comptar de la data de recepció de la darrera notificació, per escrit, mitjançant la via diplomàtica, que informa de la finalització dels procediments interns requerits per a cadascun dels estats contractants.

2. Les disposicions d’aquest conveni tenen efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, quan el fet generador es produeix el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data d’entrada en vigor d’aquest conveni; i

b) respecte dels altres impostos, per a les rendes generades durant l’any fiscal que comenci el primer dia o a comptar del primer dia del mes gener següent a la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.

Article 30. Durada i denúncia

1. Aquest conveni roman en vigor per un període de temps indeterminat.

2. Transcorregut el venciment d’un període inicial de cinc anys, qualsevol dels estats contractants pot denunciar aquest conveni, mitjançant una notificació, per escrit, per la via diplomàtica, abans del primer dia de juliol del calendari de l’any corrent.

3. En cas de denúncia, aquest conveni deixa de tenir efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, quan el fet generador es produeix el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data indicada en la nota de denúncia; i

b) respecte dels altres impostos, per a les rendes generades durant l’any fiscal que comenci el primer dia o a comptar del primer dia del mes de gener següent a la data indicada en la nota de denúncia.

Article 31. Registre

L’Estat contractant en el territori del qual s’hagi signat aquest conveni l’ha de transmetre al Secretariat de les Nacions Unides per a registre, d’acord amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, tan aviat com sigui possible després de la seva entrada en vigor, i ha de notificar a l’altre Estat contractant la finalització d’aquest procediment, així com el número de registre.

A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest conveni.

Nova York, 27 de setembre del 2015,fet en dos exemplars, en les llengües catalana, portuguesa i anglesa. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra
Gilbert Saboya Sunyé

Per la República de Portugal
Rui Manuel Parente Chancerelle de Machete

PROTOCOL

En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda (d’ara endavant “el conveni”), els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant del conveni.

I. En relació a l’article 4 (residència)

Les persones que s’acullin al règim especial considerat per la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2014 del 24 d’abril sobre la renda de les persones físiques no tenen dret a l’aplicació del conveni.

II. En relació a l’article 25 (Intercanvi d’informació)

1. En relació amb l’intercanvi d’informació mitjançant una sol·licitud prèvia regulat a l’article 25 d’aquest conveni, s’aplica el que disposa l’Acord entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat el 30 de novembre del2009, fins que aquest conveni entri en vigor. A partir d’aquesta data, les disposicions de l’acord esmentat quedaran substituïdes per les disposicions d’aquest conveni.

2. Les sol·licituds d’informació efectuades en el marc del conveni, i aquelles que estiguin pendents de resposta al moment d’entrada en vigor d’aquest conveni seran tramitades de conformitat amb el que disposa aquest conveni, d’acord amb les directrius incloses en els punts següents:

a) S’entén que el criteri de “previsiblement rellevant” té com a finalitat establir un intercanvi d’informació en matèria fiscal tan ampli com sigui possible i, alhora, aclarir que els estats no tenen llibertat per emprendre recerques aleatòries (“fishingexpeditions”), ni per sol·licitar informació de rellevància dubtosa respecte a la situació fiscal d’un contribuent determinat.

Les sol·licituds d’informació han de ser el més detallades possibles i han d’incloure la informació següent:

(i) la identitat de la persona que és objecte d’un control o d’una investigació. Aquesta informació pot consistir en el nom o qualsevol altra informació suficient que permeti la seva identificació;

(ii) el període a què la sol·licitud d’informació fa referència;

(iii) una declaració sobre el tipus d’informació sol·licitada en què consti la seva naturalesa i la forma en què l’Estat requeridor prefereix rebre-la;

(iv) la finalitat tributària per a la qual se sol·licita la informació;

(v) els motius pel quals la informació sol·licitada és previsiblement rellevant de conformitat amb les disposicions del conveni o per a l’execució i aplicació de la legislació fiscal de l’Estat requeridor, pel que fa a la persona identificada al punt (i) d’aquest subapartat;

(vi) els motius pels quals es considera que la informació sol·licitada existeix en l’altre Estat contractant o que una persona sota la competència de l’altre Estat contractant la posseeix o la té sota control o pot obtenir-la;

(vii) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de les persones sospitoses de posseir o tenir sota control la informació sol·licitada;

(viii) una declaració que certifiqui que la sol·licitud és conforme a la legislació i pràctiques administratives de l’Estat requeridor i que l’Estat requeridor està autoritzat a obtenir la informació d’acord amb la seva legislació o mitjançant la via administrativa convencional en circumstàncies similars, en resposta a una sol·licitud vàlida d’un Estat contractant en el marc d’aquest conveni;

(ix) una declaració que certifiqui que l’Estat requeridor ha esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació, llevat que això suposi dificultats desproporcionades.

Els requisits anteriors contenen requeriments de procediment que han d’interpretar-se de manera que no perjudiqui l’intercanvi d’informació efectiu.

b) Els drets i les garanties reconeguts a les persones en un Estat contractant s’entenen aplicables en aquest Estat contractant durant el procediment d’intercanvi d’informació.

c) La informació proporcionada a un Estat sol·licitant d’acord amb aquest conveni no serà revelada a cap autoritat estrangera d’un Estat tercer, ni a cap jurisdicció.

d) Sens perjudici de l’entrada en vigor del conveni, les sol·licituds d’informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s’hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal signat el 30 de novembre del 2009.

3. Andorra estarà en disposició d’intercanviar informació de manera automàtica, tan aviat com adopti de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE en matèria d’intercanvi automàtic d’informació financera, en virtut d’un acord bilateral o multilateral per a l’aplicació plena de l’article 25 d’aquest conveni.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol.

Nova York, 27 de setembre del 2015, fet en dos exemplars, en les llengües catalana, portuguesa i anglesa. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

Pel Principat d’AndorraGilbert Saboya Sunyé

Per la República de PortugalRui Manuel Parente Chancerelle de Machete